Preparant la propera classe sobre els continguts

Nit d'Escola Valenciana 2013

Aquesta nit revisant els materials per la pròxima classe, m'ha sorgit la pregunta; ¿Com és que amb un tema cabdal pel disseny d'unitats i per tant, de currículum, puga passar per davant els alumnes sense produir canvis substantius en les pre-praxis que mostren ? Possiblement la manera com els faig arribar aqueix "contingut" tinga alguna cosa a veure. El treball a realitzar amb els continguts serà un ensenyament conceptual? O tal vegada té alguna cosa de procedimental? I d'actitudinal ? Hi haurà canvis, menys discurs unidireccional i més anàlisi col·lectiu i participatiu. La presentació - habitual darrerament a les classes de "teoria" passarà a convertir-se en una petxa-kutxa de tancament. Obrirem amb una exploració d'idees i coneixements previs sobre el pes que pensem tenen els diferents continguts a les diferents etapes educatives. Continuarem acudint a veus més que autoritzades sobre el tema. Caldrà reflexionar entre d'altres coses en si no tots els continguts són iguals, ni s'aprenen igual, com és que de vegades els ensenyem igual? Quina influència han de tenir els continguts en la manera d'ensenyar-los i per tant, en la metodologia aplicada. Bona nit !

Webquest i petxa-kutxa. Dos recursos nous. 5 de març

Hem iniciat el treball aquesta setmana amb una primera aproximació a una activitat de recerca guiada com són les webquest, per a realitzar en grups una mirada per part dels alumnes al punt des del qual inicien el seu propi viatge a Ítaca; aqueix punt de partida consisteix en dibuixar el model social,cultural i educatiu del món actual.

Sembla que els ha preocupat més en principi el continent - que era allò de les webquest- que no pas el contingut.  

A més per que tingueren alguna altra referència he tret del calaix del temps una webquest, la que en serví per aproximar-me a aqueixes recerca de fa ja alguns anys. En els temps de la web 2.n mirar endarrere ens diu molt d'on venim.

 Després, com no, hem parlat d'avaluació i coavaluació, i nou recurs a explicar. Aquesta vegada ha sigut la petxa-kutxa, aqueix format de presentació ens servirà per a poder presentar els treballs realitzats pels diferents grups en una sessió.

Per últim s'han endinsat en el contingut, de manera, tot s'ha de dir, poc estratègica ja que no han emprat molt la lectura atenta i comprensiva que necessita una activitat d'aquestes característiques. Ho fien massa al que escolten.

Una ullada a les competències bàsiques.

Divendres passat, els estudiants del grup 9 de primer del Grau de Mestre de Primària, aterraren a enfrontar-se a les competències bàsiques. Havien tingut una primera topada amb alguns escamots del DESECO i alguna altra amb una visió més cognitiva.

Amb l'ajut del Decret 111/2007 i  el Reial Decret 1513/2006, s'han encarat a tres activitats. Ho han fet en grups de 3/4 persones.
La primera activitat consistia en determinar a quina competència feia referència cadascuna de les vuit definicions que tenien escrites. L'han resolt sense cap divergència.
La segona activitat consistia en atribuir a cadascun dels objectius d'etapa si es treballava convenientment , estaríem contribuint a preparar a
l'alumnat en una determinada competència i per últim la tercera activitat consistia en si treballàvem convenientment una àrea, estarem contribuint a preparar a l'alumnat en una determinada competència. En aquestes dues activitats es prioritzava la relació, marcant una, dues o tres X,com a màxim.
Els resultats han mostrat divergències que més endavant analitzarem per tal d'esbrinar quines en són les raons.

Documental en divendres. 15 de febrer

Avui hem visionat el vídeo sobre les proves d'accés a la Palmers Green High School. Un model educatiu bastant allunyat de l'escola Barbiana de Lorenzo Milani que veierem la setmana passada. si en voleu saber més feu-li una ullada. Palmers Green High School

La LOE i el currículum

Hui hem fet el tema 6, poca teoria i molta pràctica se'n deriva d'aquest tema. És part de l'essència del nostre quefer. No sé perquè, igual és l'última volta del tema tal com està. La LOMQE avança inexorable malgrat la contestació i la falta de consens. Però hi ha una mancança més greu, la falta de finançament, això fa nàixer morta una llei que possiblement empitjorarà el sistema. És el primer pas pel negoci educatiu, i què passarà, quan la iniciativa privada no guanye diners, no sempre es guanya. Es rescatarà a un cost que permeta el benefici ?

Caldrà continuar lluitant.
La classe avui un poc més dinàmica, comencen a preguntar, això sempre és d'agrair, perquè així no semble estar a la nau espacial parlant amb el control terrestre.
El camí cap al disseny d'unitats està encetat, només falta arribar a bon port en un tres i no res. Bona nit

Escola de Barbiana.Buscant el canvi social, polític i educatiu.

Primera classe pràctica on comencen a configurar-se els grups i un poc la dinàmica del que seran les classes pràctiques.
Hem vist el documental Adieu Barbiana,adieu. Serà que l'he vist ja massa vegades, que durant la seua projecció m'entra sempre un moment de somnolència. O serà que estic condicionat a que amb una temperatura càlida i una pantalla m'entren les ganes d'adormir-me ?
M'hauré de plantejar si l'aproximació a l'escola de Barbiana i a Lorenzo Milani caldrà fer-la com fa 35 anys, a través de la lectura de Carta a una maestra.

Ara, a veure que es diu al debat, que realitzarem mitjançant el campus virtual. Hauria de palntejar-me el fer-lo en twitter o en alguna altra xarxa social. El grup sembla estar bastant enganxat, almenys una part del grup.

Primera classe de teoria

He començat pel tema 5 , a veure si tenim més temps per treballar el disseny d'una unitat didàctica. L'horari que és de 19 a 21 hores no ajuda, sembla que la corba de la fatiga i la falta de concentració està al punt més alt. Hauré de pensar més en com enganxar-los millor, sempre ens quedarà la setmana de Sant Josep i podria canviar l'ordre de la teoria i la pràctica.
El camí està iniciat, i tot haver fet un dels discursos expositius més llargs com a profe, conforme ens endinsem més en les pràctiques espere que l'interés augmente i la falta d'atenció disminuisca.

La conclusió que espere que ells construisquen és que si no ens impliquem més a dissenyar curriculum i situacions educatives ens espera un futur més dur que l'actual. La classe de divendres ja està organitzada, veurem si la classe d'avui els ha arribat.

Nou any, nou curs, nou grup d'alumnes; per això és el Grup 9

Comence un nou curs de l'assignatura Disseny de Processos Educatius a l'educació primària amb 33 nous i noves alumnes. Bé, exactament en són 32 els nous, a una alumna ja la conec; però no perquè repetisca l'assignatura sinó perquè ja l'he tinguda a una altra assignatura.
Com sempre, en iniciar algun curs, pense que serà millor que l'anterior; que jo aprendré noves coses amb ells, i que ells també ho faran amb la meua guia i orientació.
El passat divendres fou la classe de presentació de l'assignatura. Parlàrem de moltes coses, de l'horari, dels treballs pràctics, de l'avaluació, del funcionament, de mi, d'ells, paràrem atenció: jo en les seues reaccions, ells en l'avaluació i de vegades, en el meu missatge.
Fou una sessió molt expositiva, amb moments de rialles compartides, de parlar una mica de nosaltres, d'on erem,de què els demanava a ells/es i per tant a mi mateix.
Quedaria resumit en una frase que ja he comentat en altres ocasions." Autonomia i inciativa personal, capacitat per aprendre a aprendre i continuar aprenent, i per últim un poc/bastant de competència digital - a veure si salvem algun arbre, ja que tota pedra fa paret -
Dimarts serà dia de "teoria", la universitat separa la teoria de la pràctica. Ja en parlarem.

LEVÁNTATE Y QUÉJATE EDUCACIÓN.

Crec que el millor per reprendre l'activitat al blog, abans de començar a febrer l'assignatura és participar al debat sobre la LOMQE. Comence amb un document la lectura del qual sembla bastant interessant. Levántate y quéjate educación.

Més sobre avaluació.País perplex

Dimecres i dijous passats es realitzaren als IESs valencians les proves diagnòstiques del primer cicle d'ESO. Per tant, els diagnosticats,avaluats o mesurats foren els alumnes del segon curs de l'Educació Secundària Obligatòria-ESO- amb proves de "competència" matemàtica, lingüística (castellà,valencià i llengua estrangera) i digital. I és ací, a la darrera competència avaluada, on es produeix la gran paradoxa. La competència digital i informàtica s'avaluà amb una prova escrita de 10 fulls.
Supose que de més grosses en veurem, tinc por a com faran la prova de competència oral en llengua estrangera a la PAU, imagine que s'imposarà el trellat de les universitats.
I per últim, no en són vuit les competències que han de desenvolupar els alumnes ? Per a quan l'avaluació diagnòstica de les que falten ?.
Ah, per si a algú li interessa, ací està la prova de competència digital

Valoració qualitativa de les unitats didàctiques.Avaluació

Aquest matí he decidit enfrontar-me a valorar,avaluar i qualificar les unitats didàctiques presentades pels diferents grups d'alumnes que conformen la classe. Per un costat ja havia qualificat l'exposició que feren els diferents grups de la seua unitat a la resta del grup-classe, per a la qual cosa m'havia ajudat d'una rúbrica sobre avaluació de l'oral amb modificacions,cosa de l'ús de presentacions.

Vaig a fer-ho amb l'ajut d'un qüestionari/formulari proporcionat per una companya amb la qual he compartit assignatura els dos darrers anys.
Més que un qüestionari, en realitat és l'índex dels elements que havien de conformar la unitat didàctica amb una escala ( molt complet, complet, acceptable, insuficient) aplicada a cadascuna de les parts que conformen la unitat. 

Després passaré la valoració qualitativa a qualificació numèrica, quin remei, en funció del predomini de cadascun dels diferents valors.

Premi "Dardos"

Avui entrem per informar-vos que  des del bloc"La CASETA,un lloc especial"

ens han donat un premi, el premi "DARDOS" i com volem seguir caminant, a més d'agrair-los el que hagen pensat en nosaltres, continuem fent camí.

 Aquest premi és una manera de conèixer el treball de molts docents que amb el seu bloc ens obrin les portes de les seues classes, de les seues escoles, de les seues experiències…

Nosaltres, que estem en permanent formació, uns perquè l'acaben d'iniciar, l'altre perquè pensa que ha de ser així per tal que la seua funció docent siga completa,volem sumar-nos a la inciativa.

Bé, anem al gra, el portfoli del professor no és res, sense la visió dels seus alumnes, i és per això que d'acord amb les normes del premi, aquest es comparteix amb els qui, amb moltíssima il·lusió han començat el seu peregrinatge cap a la construcció d'un món molt millor gràcies a l'educació.

Les normes per a rebre el premi són:

-          posar el premi al bloc.

-          posar el link del bloc que te l’ha otorgat.

- donar el premi a 6 blocs més. 

En resum el premi va a sis blocs que estan començant, i com a aprenents que són, fent camí, i de vegades perdent-se o caient per tornar alçar-se i reprendre de nou la senda.

Bloc Crear escola 

Bloc Marmotasaures

Bloc Anudo's

Bloc 2AM2

Bloc VADE

Bloc de Juan,Laura i Maria

L'AVALUACIÓ,DARRERA ACCIÓ I TEMA, O ÉS EL PRIMER QUE FEM ALS CURSOS,ASSIGNATURES,..?

Avui recorde la primera classe,la presentació de l'assignatura. Una classe on es parlà de moltes coses: el temari, els apunts, la bibliografia, les lectures obligatòries,les pràctiques, l'estructura de les classes,... Però de tots els temes, on més atenció posaren els alumnes fou quan sorgí el tema de l'avaluació. Quan era l'examen, el tipus, quin valor tenia sobre el total de l'assignatura, i alguna pregunta més que no recorde. L'atenció estava fixada en com anava a qualificar, encara que jo indicava que presentava un projecte i que podria modificar-se en el transcurs del temps conforme veiera i analitzara el procés d'ensenyament/aprenentatge. No sé si en aqueix moment sabien, o almenys intuïen, que de l'avaluació havien d'aprendre i que de la qualificació numèrica únicament constataven, d'una manera molt administrativa, allò que havien aprés. Jo parlava de treballs en grups, d'anàlisi d'articles, de visionat de pel·lícules, de fer un blog, d'enfrontar-nos a dissenyar una unitat didàctica, tot això ho tenia clar, però el tipus de prova teòrica, de la quantitat de preguntes o ítems no podia contestar encara; que ho havia de reflexionar, que ja en parlaríem.
Qui açò escriu, prové del sistema d'abans de la Llei del 70, i ha passat per proves d'ingrés,de revalides,per la "selectivitat". Quan estudiava a l'Escola de Magisteri vaig començar a escoltar parlar d'autoavaluació, d'autoaprendre i d'avaluació, tot en el marc d'una llei- la del 70- que començava a"renovar-se". Amb el Petit llibre roig del jove estudiant, que gràcies a la traducció d'uns joves independentistes disposaven en la llengua pròpia, abans de la polèmica publicació en castellà; ens arribaven conceptes com ambient d'aula, metodologia, educació sexual,... I després de tants anys, la preocupació fonamental dels alumnes, almenys inicialment,era com anava a puntuar,a qualificar.
Internament ho veia com que em demanaven que els diguera qui i com, alguns superarien l'assignatura, i per tant; quins altres no la superarien. Elles, i ells, no havien fet "selectivitat", ara es diu la PAU. Quin acrònim més divertit, avui en dia sembla humor del més negre. I és que  en temps on es parla de rentabilitats econòmiques per sobre de conquestes socials com són l'accés no discriminatori a una formació superior, possiblement no caldrien noves pràctiques selectives, ja que estan presents;si no fos pels que han gestionat de manera tant nefasta els cabdals públics.
Vaig a posar la prova de dilluns, però jo no seré Harry el Dur, perquè estic molt segur que sobre l'avaluació i moltes altres coses, ja no pensen igual que al principi.
QUI NO CAMINA, NO POT PERDRE'S.

L'AVALUACIÓ I ELS DIFERENTS CONTINGUTS

Si estem d'acord en que hi ha diferents classes de continguts, i que s'aprenen de manera diferent, a l'igual que han d'ensenyar-se de manera diferent, estarem d'acord que no haurem d'avaluar-los de la mateixa manera. Si a més considerem quin és el sentit que li donem al terme avaluar, així com quins han de ser els objectes i subjectes de l'avaluació, haurem de replantejar-nos quin sentit tenen algunes de les pràctiques que portem a terme en matèria d'avaluació. I això és cosa de tots. Si al mestre, als equips,als centres se'ls demana programes de millora, millores al rendiment, millores a la "qualitat", i a la seua acció docent. Quin és el compromís de la millora de l'Administració Educativa ? Pujar les ratios ? Disminuir el nombre de professorat ? Reduir els salaris, les beques i les aportacions als centres ? Atacar la dignitat dels docents equiparant baixes per malalties amb absentisme laboral ? Si voleu veure absentisme, passeu-vos per Conselleria i pregunteu per responsables polítics del segon escaló -assessors, etc-
Ah, se m'oblidava el tema, l'avaluació. Quants programes institucionals de millora conegueu derivats de les famoses avaluacions diagnòstiques ? Ara estan en procés les de quart de Primària i segon d'ESO. Per no parlar sobre el què avaluen. Dilluns continuarem amb la classe sobre avaluació a Primària

L'ELABORACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Els grups continuen amb l'elaboració de la unitat didàctica, i quan més avancen, més problemes sorgeixen. Clar, no és tracta només d'omplir o seguir un formulari, calen decisions; cal resoldre problemes i per això; hom ha d'acudir a les bases teòriques. Però, en el fons això es tracta, no és només aconseguir un producte final "digne", és molt important el camí seguit, el procés. És una pràctica, no només procedimental, té molt a veure amb allò conceptual, amb quin model d'aula, amb el paper del mestre no únicament d'aplicador de dissenys i de currículums, sinó també de constructor i de ser capaç de resoldre els problemes que se li presenten.

LES ACTIVITATS,ELS RECURSOS I ELS MATERIALS CURRICULARS

Les activitats són l'element principal de les unitats didàctiques ja que fan possible assolir els objectius didàctics  marcats, així com els continguts. Per tot això  tenen unes funcions clarament marcades i han d'estar íntimament relacionades entre si a fi que així es genere l'aprenentatge d'una forma eficaç, per això es pot dir que són l'element principal en el procés ensenyament-aprenentatge sent l’element mediador  entre els continguts i els resultats. 

A l'entorn de les activitats ha girat la classe d'avui, en un dia marcat pel fet de que demà és festiu, i això s'ha reflexat en les ganes que tots i totes teniem de finalitzar. O haurà influït l'horari dels autobusos ?

Però tant important com les activitats són els recursos i materials utilitzats, ja que ens permeten amb l'avaluació tancar el cercle. Però hem de recordar  que no han de ser l’eix central de l’experiència educativa. L’equip docent ha de planificar el seu ús subordinat al seu estil professional, a les característiques individuals del seu alumnat, a les necessitats del seu context sociolingüístic i cultural i a les aspiracions educatives i transformadores de l’equip docent del centre. No han de ser un fi en si mateixos, com de vegades ho és el llibre de text, per exemple.

La unitat didàctica

A caminar sembla que s'apren caminant. A fer unitats s'apren fent-ne, però per això hem de posar-nos en marxa. Avui la sessió l'hem dedicada a recordar, a caminar i començar amb la unitat. Segur que caurem,però haurem d'alçar-nos, trontollarem,però segur que conservem l'equilibri. amb ganes i voluntat ho aconseguirem.
L'activitat sobre els tipus de continguts als diferent nivells educatius la deixem per més endavant, encara que estic segur que hi ha qui està reflexionant sobre això.

ELS CONTINGUTS

A la classe d'ahir dilluns veièrem el tema 10 sobre els diferents tipus de continguts. Analitzàrem el què són i com s'aprenen per tal de poder arribar a com ensenyar-los. Si no tots els continguts són iguals, ni s'aprenen igual, com és que de vegades els ensenyem igual? La sessió finalitzà amb una primera aproximació a l'activitat pràctica sobre quin tipus de contingut hauria de predominar a la Universitat al Grau de Mestre? S'inicia un petit debat, que per l'hora s'ajornà a la sessió del proper dijous.

ELS CONTINGUTS. DE QUINA CLASSE ?

Una de les primeres preguntes que tots els docents ens fem davant d’un grup d’alumnes és la de quines coses han d’aprendre i per tant, què han de saber en finalitzar el curs. L’anterior pregunta, va acompanyada per la de quines coses han de saber fer. Preguntes que serien incompletes sense la de com han de ser, o millor dit com han d’estar, o com han de ser i estar?
Aquestes preguntes ens condueixen a establir els diferents continguts. Així parlarem de continguts conceptuals ( saber sobre), procedimentals ( saber fer ) i actitudinals ( saber ser i estar ).
Ara bé, quin pes o proporció han de tenir els diferents tipus de continguts al llarg de la trajectòria educativa d’un aprenent? O com pensem que han de distribuir-se als diferents nivells i etapes del Sistema educatiu? Totes aqueixes respostes ens proporcionaran informació sobre quin és el nostre pensament pedagògic, quines línies d'actuació seguim -metodologia- i per tant traurem a la llum part del nostre currículum ocult

La pràctica docent completa, coherent i organitzada. Abans, durant i després.

La bona pràctica docent queda incompleta si no es consideren l'abans i el després de l'acte didàctic. Si deixem la planificació i el disseny en mans externes al centre/docent podrem ser molt bons pràctics, però incomplets. Vull dir, que els materials elaborats i proposats per les editorials han de ser criticats, modificats i en alguns moments deixats de banda en funció de les necessitats del nostre grup d'alumnes; i això és una cosa que només podem fer nosaltres,els docents.Allò d'acabar el llibre hauria d'acabar-se. També queda incompleta la pràctica si no hi ha un després, una reflexió, una avaluació del camí seguit amb la intenció de buscar la millora de la nostra pràctica professional i dels aprenentatges dels nostres alumnes. Hem continuat amb què són els objectius didàctics i com redactar-los, per acabar amb la recerca de camins per planificar una unitat didàctica.
Els alumnes una mica rebolicats, no sé si per les samarretes que s'han fet o comprat sobre ser mestres, les notetes que es passaven o per la proximitat de les vacances o l'hora en què hem acabat la classe.