Hem vist el documental Adieu Barbiana,adieu. Serà que l'he vist ja massa vegades, que durant la seua projecció m'entra sempre un moment de somnolència. O serà que estic condicionat a que amb una temperatura càlida i una pantalla m'entren les ganes d'adormir-me ?
M'hauré de plantejar si l'aproximació a l'escola de Barbiana i a Lorenzo Milani caldrà fer-la com fa 35 anys, a través de la lectura de Carta a una maestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada